Tove Ditlevsen - Tertúlia Literària

Aquest setembre, rebrem la visita del grup de lectura de la biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar, format per un grup de 60 dones que cada any fan un viatge literari a un destí diferent, on visiten una biblioteca i fan una lectura relacionada amb l'indret que les acull. Aquest any, Dinamarca ha estat l'escollida, i des de CatalansDK hem pogut arranjar la seva visita a la biblioteca principal de Frederiksberg. S'hi farà una tertúlia literària amb convidades de luxe al voltant de la figura de Tove Ditlevsen: una de les escriptores daneses més reconegudes i els llibres de la qual han estat recentment traduïts al català. Si viviu a Dinamarca i encara no la coneixeu, us animem a fer les lectures i afegir-vos a la tertúlia literària, una magnífica oportunitat per descobrir aquesta autora i també com era Copenhaguen al llarg del segle XX.📚 Les lectures seran: "Trilogia de Copenhaguen" (2021) i "Les Cares" (2023), de Tove Ditlevsen, editades en català per L'altra Editorial, i "La meva àvia era Tove Ditlevsen" (2025), de Lise Munk, editada en català per BonPort. A les llibreries de Dinamarca, les podeu trobar a la venda tant en danès com en anglès.🗣️ Durant la tertúlia, comptarem amb la presència de la néta de Tove Ditlevsen, Lise Munk, autora del llibre "La meva àvia era Tove Ditlevsen", traduït al català per Diana Coromines, qui també ens acompanyarà. A més a més, comptarem amb el Víctor Martin Sanchez, membre de CatalansDK que moderarà la tertúlia; Montse Estruch, presidenta de CatalansDK, i Montserrat Abad, directora de la biblioteca d'Arenys de Mar. L'activitat finalitzarà amb una visita guiada a la biblioteca.🖍️ La participació és gratuïta, però us demanem que us apunteu a través de Billetto per tal que poguem organitzar l'activitat adequadament en relació al nombre d'assistents.Us hi esperem!------------------------------------------------------------------------Tove Irma Margit Ditlevsen (Copenhaguen, 1917–1976), poeta, novel·lista, autora de quatre reculls de contes i assagista, es considerada una de les veus fonamentals i més originals de la literatura danesa. Va créixer a Vesterbro, un barri de classe obrera, des d'on va vertebrar alguns dels aspectes clau que posteriorment plasmaria a les seves obres: les experiències de la seva infància, la vocació d'escriptora i el rol que s'esperava d'ella per ser dona. De ben petita ja tenia clar que volia ser escriptora però el seu entorn familiar no la va ajudar gaire en aquest sentit, ni gairebé en cap altre. La mare, amb qui va mantenir sempre una relació difícil i contradictòria, com si la rebutgés, li deia que tot el que hi havia als llibres eren mentides; el pare, sostenia que les noies no podien ser poetes; i el seu germà Edvin es reia dels versos de Tove. Amb tot això, la seva infància fou plena d'infelicitat, se li feu feixuga i ho arrossegarà com un llast tota la vida. Tot i ser bona estudiant, no es va poder matricular a l'escola secundària per problemes econòmics de la família; és per això que ja als 15 anys es va posar a treballar.Ditlevsen es va casar i divorciar quatre vegades; va lluitar en reiterades ocasions amb la seva addició als opiacis i la depressió, motius pels quals va passar per diversos centres psiquiàtrics. Era una escriptora coneguda pel públic quan va emprendre una deriva autodestructiva que ja no tindria aturador. La insatisfacció profunda que la corrou en molts moments, malgrat l'èxit literari, desemboca en una mena de laberint del qual no en troba la sortida i, el que és el pitjor per ella, desemboca en un desinterès per l'escriptura.Tove Ditlevsen es va suïcidar amb només 58 anys a causa d'una sobredosis de pastilles per dormir.La seva escriptura s'emmarca dins el realisme que ella va contribuir a renovar amb un llenguatge directe i desenfrenat; una prosa àgil i plena d'emocions. Va publicar més d'una vintena d'obres entre les quals hi trobem llibres d'assaig, contes, novel·les, poesia i memòries. Fou guardonada en diverses ocasions amb els premis més importants de les lletres daneses com són el Tagea Brand Rejselegat, al 1953, i el De Gyldne Laurbaer, al 1956.